divendres, 31 d’octubre del 2008
Examen de verbs . Recuperació
Hui hem fet la recuperació de l'examen de verbs. Ací el teniu amb la solució de la segona part i amb un exercici amb Hot Potatoes de la primera. Cal dir que l'han aprovat quasi tots els alumnes, amb una dinàmica que no deixa de ser un molt bon auguri.
dijous, 30 d’octubre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Coneixements enciclopèdics i minorització
Hui hem fet una primera aproximació al resum del text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz. Hem corregit alguns errors bàsics consistents a no fer el resum com si fores l'autor@. Cal eliminar, doncs, expressions com "l'autor diu", "Paco Muñoz afirma" (en aquest text)...
També hem parlat de títol temàtic i títol no temàtic (que és la terminologia que utilitzem) atés que hi havia un exercici al respecte i hem escoltat les propostes tot corregint les que, al meu parer, eren més temàtiques que no temàtiques. Tot seguit, s'ha introduït el concepte d'isotopia fins arribar a la conclusió que ben bé podria ser "cançó", la isotopia del text. Hem diferenciat el tema de la isotopia fins arribar a la proposta de "Reviscolament del cant d'estil", com un possible tema del text encar que se n'han proposat d'altres que també eren ben vàlids.
Davant el desconeixement del terme "cant d'estil", hem introduït el gènere de les albades per adonar-nos que la diferència és notable segons uns alumnes i altres, segons el grau de contacte amb els àmbits d'ús formals (però també informals) relacionats amb la llengua. Teníem des de tres persones a les quals se'ls ha cantat albades (igual fins i tot, i sense saber-ho, el Botifarra o Apa que també apareix a l'article d'opinió) fins a alguns que no sabien a què es referia eixe gènere del cant d'estil valencià. Hem repetit la indagació amb els cantants que apareixien: Pep el Botifarra era conegut per pocs i l'havia vist un (va omplir els jardins de la Marquesa només fa un any), Paco Muñoz no els sonava de res (encara que alguns de segur que l'han escoltat en la seua vessant de cantant per a públic infantil), Ovidi Montllor quasi ningú, com tampoc els cantaors de flamenc ni Apa i Josepa Blasco. Només Lluís Llach era conegut per la meitat de la classe i l'havien vist actuar per tres persones. La invisibilitat del fenomen de la cançó en els mitjans de comunicació emmarcaria una situació sociolingüística en què només el contacte individual, i poc compartit, (fruit ben sovint d'una lleialtat activa) permet el coneixement que en els casos d'altres cultures no minoritzades presents en la mateixa societat ve donat per "immersió acústica". Un dels objectius transversals que té l'assignatura és pal·liar eixes diferències amb el que anem proposant tant al bloc com al wiki.
Per cert, una cançó de Paco Muñoz, "Què vos passa valencians?", la posaven fins i tot en les discoteques durant la transició.
ACTIVITAT: De quina cançó de Lluís Llach està extreta la citació que encapçala el text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz.
ACTIVITAT: De quin autor és la lletra de "Què vos passa valencians?"
També hem parlat de títol temàtic i títol no temàtic (que és la terminologia que utilitzem) atés que hi havia un exercici al respecte i hem escoltat les propostes tot corregint les que, al meu parer, eren més temàtiques que no temàtiques. Tot seguit, s'ha introduït el concepte d'isotopia fins arribar a la conclusió que ben bé podria ser "cançó", la isotopia del text. Hem diferenciat el tema de la isotopia fins arribar a la proposta de "Reviscolament del cant d'estil", com un possible tema del text encar que se n'han proposat d'altres que també eren ben vàlids.
Davant el desconeixement del terme "cant d'estil", hem introduït el gènere de les albades per adonar-nos que la diferència és notable segons uns alumnes i altres, segons el grau de contacte amb els àmbits d'ús formals (però també informals) relacionats amb la llengua. Teníem des de tres persones a les quals se'ls ha cantat albades (igual fins i tot, i sense saber-ho, el Botifarra o Apa que també apareix a l'article d'opinió) fins a alguns que no sabien a què es referia eixe gènere del cant d'estil valencià. Hem repetit la indagació amb els cantants que apareixien: Pep el Botifarra era conegut per pocs i l'havia vist un (va omplir els jardins de la Marquesa només fa un any), Paco Muñoz no els sonava de res (encara que alguns de segur que l'han escoltat en la seua vessant de cantant per a públic infantil), Ovidi Montllor quasi ningú, com tampoc els cantaors de flamenc ni Apa i Josepa Blasco. Només Lluís Llach era conegut per la meitat de la classe i l'havien vist actuar per tres persones. La invisibilitat del fenomen de la cançó en els mitjans de comunicació emmarcaria una situació sociolingüística en què només el contacte individual, i poc compartit, (fruit ben sovint d'una lleialtat activa) permet el coneixement que en els casos d'altres cultures no minoritzades presents en la mateixa societat ve donat per "immersió acústica". Un dels objectius transversals que té l'assignatura és pal·liar eixes diferències amb el que anem proposant tant al bloc com al wiki.
Per cert, una cançó de Paco Muñoz, "Què vos passa valencians?", la posaven fins i tot en les discoteques durant la transició.
ACTIVITAT: De quina cançó de Lluís Llach està extreta la citació que encapçala el text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz.
ACTIVITAT: De quin autor és la lletra de "Què vos passa valencians?"
dijous, 23 d’octubre del 2008
Comentaris de text
Vos he fet un recull dels diferents comentaris de text que han fet alumnes de l'IES Ausiàs March durat els darrers cursos,
Cursos 2004-2205 i 2005-2006 (Cal tindre en compte que les indicacions per a Selectivitat distingien alehores la caracterització entre adequació i cohesió. A més l'ordre de comentari era diferent: hom proposava començar per l'adequació, continuar amb la coherència i acabar amb la cohesió, a banda del judici personal.
Curs 2007-2008
Un web interessant que recull textos referits als arbres, Amics arbres, arbres amics.
ACTIVITAT: Trieu un poema, una cançó de les que recull el web anterior i justifica'n la tria.
Cursos 2004-2205 i 2005-2006 (Cal tindre en compte que les indicacions per a Selectivitat distingien alehores la caracterització entre adequació i cohesió. A més l'ordre de comentari era diferent: hom proposava començar per l'adequació, continuar amb la coherència i acabar amb la cohesió, a banda del judici personal.
Curs 2007-2008
Un web interessant que recull textos referits als arbres, Amics arbres, arbres amics.
ACTIVITAT: Trieu un poema, una cançó de les que recull el web anterior i justifica'n la tria.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
De dalt a baix
De dalt a baix va ser un programa de Radio Peninsular i RNE que conduïa l'enyorat Toni Mestre durant la Transició. Fou un programa imprescindible per escampar la consciència lingüística i la lleialtat activa de molts valencians envers la nostra llengua. Amb el mateix títol hi ha un web ben interessant tot de cançons d'abans, d'adés i d'ara mateix. Una manera humil de col·laborar a reduir els efectes de la minorització en la música (no) difosa pels mitjans més convencionals.
Com que plou vos deixe l'hiperenllaç amb la Cançó de pluja de Lluís el Sifoner.
ACTIVITAT: Tria una cançó que t'agrade del bloc De dalt a baix (escriu-ne l'hipervincle) i posa-la a la pàgina que hem posat al wiki.
Com que plou vos deixe l'hiperenllaç amb la Cançó de pluja de Lluís el Sifoner.
ACTIVITAT: Tria una cançó que t'agrade del bloc De dalt a baix (escriu-ne l'hipervincle) i posa-la a la pàgina que hem posat al wiki.
Examen de verbs. Solució
La primera part de l'examen la podeu resoldre en l'exercici que vaig desar ahir. Ací teniu l'examen amb la solució de la segona part.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Examen de verbs. Resultats
Acabe de corregir l'examen i han aprovat 16 alumnes de 30 presentats. Com sempre farem recuperació. Mentrestant, ací teniu un exercici que correspon a la primera part de la prova de hui.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Per a repassar verbs
Acabe de trobar un web interessant de Toni Teruel amb recursos de llengua. Vos enllace a la pàgina on està l'executable de winverbs per tal que el gasteu abans de l'examen (i després).
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Verbs. Tot preparant l'examen
Dimarts que ve hi ha examen de verbs. Els he donat un examen semblant, la resolució del qual està ací. També podeu practicar amb aquest exercici i amb tots els recursos que hi ha al bloc, al Jugallengua, winverbs... Però sobretot cal estudiar.
I per a repassar verbs amb música una cançó de l'imprescindible Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler a la guitarra, en un recital a l'Olympia de París. Perquè vull.
ACTIVITAT: Toti soler, que també canta, acaba d'editar un nou CD. Esbrina quin n'és el títol.
I per a repassar verbs amb música una cançó de l'imprescindible Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler a la guitarra, en un recital a l'Olympia de París. Perquè vull.
ACTIVITAT: Toti soler, que també canta, acaba d'editar un nou CD. Esbrina quin n'és el títol.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Jugallengua
Hui hem estat treballant amb el Jugallengua (amb nova versió) l'apartat de verbs sobretot ja que dimarts que ve n'hi ha examen. Un dels participis demanats (romput) ens ha suggerit una activitat complementària de els que realitzem al wiki. Com sabeu el Jugallengua és un programa amb exercicis de llengua molt variats que realitza la Conselleria d'Educació. Treballa el lèxic, l'ortografia i la morfosintaxi en diferents apartats i nivells de dificultat.
ACTIVITAT: Ompli (en el wiki) de contingut i referències de la nostra cultura l'expressió "Coral romput".
ACTIVITAT: Ompli (en el wiki) de contingut i referències de la nostra cultura l'expressió "Coral romput".
divendres, 10 d’octubre del 2008
Tan alta com va la lluna
Ahir 9 d'octubre l'Ajuntament de Gandia va programar l'estrena del disc de Carles Dénia, Tan alta com va la lluna. Carles Dénia, de família artística gandiana, és guitarrista de jazz i cantaor de flamenc i, ara, també de cant(s) valencia(ns). L'espectacle (amb dos alemanys, dos barcelonins i cinc valencians) a l'escenari va resultar d'una qualitat destacable, una riproposta de la nostra manera de cantar perquè ens escolten qui vullguen escoltar-nos, com escriu l'autor. Eva Dénia l'acompanyà amb la seua veu redona i enxisadora, acompanyats de músics ben professionals, barrejant la rondalla amb el contrabaix i el violí.
Carles Dénia, professional de la música, representa eixe exemple d'ampliació del mercat de què escrivia en el post anterior. L'excel·lent producció musical necessita una retroalimentació (que supere la minorització) amb el seu públic pròxim sense oblidar que el món (també) és nostre i més ara que sembla que es solcix.
"Si vols vore la mar blava / i del romer la verdor/ Puja un matí a la Vall d'Ebo/ i arrima't al mirador".
ACTIVITAT: Esmenta el nom i alguna obra de la novel·lista progenitora de Carles i Eva Dénia.
Carles Dénia, professional de la música, representa eixe exemple d'ampliació del mercat de què escrivia en el post anterior. L'excel·lent producció musical necessita una retroalimentació (que supere la minorització) amb el seu públic pròxim sense oblidar que el món (també) és nostre i més ara que sembla que es solcix.
"Si vols vore la mar blava / i del romer la verdor/ Puja un matí a la Vall d'Ebo/ i arrima't al mirador".
ACTIVITAT: Esmenta el nom i alguna obra de la novel·lista progenitora de Carles i Eva Dénia.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Música, llengua i mercat
En àmbits d'ús molt condicionats per les regles del mercat la producció en llengües amb nombre reduït d'usuaris explicaria algunes dificultats de desenvolupament. És un factor estructural que pot vore's compensat per d'altres que minimitzen eixe handicap. En les societats d'economia capitalista no cal dir que l'absència de diners per comprar en un mercat determinat en seria molt més decisiu.
La nova cançó fou un moviment musical que eixamplà l'ús de la llengua en àmbits d'ús formals fins aleshores vedats. Els Setze Jutges (amb la saforenca Maria del Carme Girau) i el xativí Raimon encetaren una eclosió que cristal·litzà al País Valencià en els darrers anys de la dictadura i durant la transició en tot un seguit de cantants i grups que omlien sales i places i construïren el mercat de la música en valencià. L'arribada de la democràcia als Ajuntaments no propicià (al contrari) la continuïtat d'eixe moviment. La cançó seguia absent dels mitjans de comunicació i eixe mercat anà esvaint-se tot impedint la professionalització de la majoria dels seus nombrosos components.
Ara vivim en molts aspectes una eclosió semblant però amb pràcticament les mateixes deficiències estructurals. Només els que han aconseguit eixamplar el mercat (Miquel Gil, L'Ham de Foc...via la world Music, per exemple) s'han pogut professionalitzar amb resultats excel·lents.
La polèmica gandiana sobre la qualitat de la música en valencià sembla que només s'oblida en dates compensatòries com ara un 9 d'octubre ben ple d'actuacions. Si volem que no torne a passar amb aquest moviment el que va passar amb el de la transició, caldrà reduir els condicionaments implacables del mercat com es fa en tants i tants altres àmbits. Potser, però, només és políticament correcte compensar el mercat en els casos de la banca i les grans constructores... Per a compensar l'opacitat dels canals de difusió un bloc imprescindible La caseta del plater i per a escoltar alguna d'aquelles cançons d'"abans" i d'ara podeu enllaçar-vos a De dalt a baix.
Mentrestant gaudim d'eixa variada i digna cançó feta en la nostra llengua.
ACTIVITAT: Digues algun cantant o grup de música en valencià existent en la dècada dels 70 i dels 80)
ACTIVITAT: Esmenta algun cantant o grup de música en valencià d'ara mateix.
La nova cançó fou un moviment musical que eixamplà l'ús de la llengua en àmbits d'ús formals fins aleshores vedats. Els Setze Jutges (amb la saforenca Maria del Carme Girau) i el xativí Raimon encetaren una eclosió que cristal·litzà al País Valencià en els darrers anys de la dictadura i durant la transició en tot un seguit de cantants i grups que omlien sales i places i construïren el mercat de la música en valencià. L'arribada de la democràcia als Ajuntaments no propicià (al contrari) la continuïtat d'eixe moviment. La cançó seguia absent dels mitjans de comunicació i eixe mercat anà esvaint-se tot impedint la professionalització de la majoria dels seus nombrosos components.
Ara vivim en molts aspectes una eclosió semblant però amb pràcticament les mateixes deficiències estructurals. Només els que han aconseguit eixamplar el mercat (Miquel Gil, L'Ham de Foc...via la world Music, per exemple) s'han pogut professionalitzar amb resultats excel·lents.
La polèmica gandiana sobre la qualitat de la música en valencià sembla que només s'oblida en dates compensatòries com ara un 9 d'octubre ben ple d'actuacions. Si volem que no torne a passar amb aquest moviment el que va passar amb el de la transició, caldrà reduir els condicionaments implacables del mercat com es fa en tants i tants altres àmbits. Potser, però, només és políticament correcte compensar el mercat en els casos de la banca i les grans constructores... Per a compensar l'opacitat dels canals de difusió un bloc imprescindible La caseta del plater i per a escoltar alguna d'aquelles cançons d'"abans" i d'ara podeu enllaçar-vos a De dalt a baix.
Mentrestant gaudim d'eixa variada i digna cançó feta en la nostra llengua.
ACTIVITAT: Digues algun cantant o grup de música en valencià existent en la dècada dels 70 i dels 80)
ACTIVITAT: Esmenta algun cantant o grup de música en valencià d'ara mateix.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
De la minorització
Comprendre els mecanismes de la minorització és un pas fonamental per avançar en la consciència lingüística dels valencians i avançar en l'ús social de la llengua. En el wiki he proposat un exercici arran de la normalització terminològica de "pírcing" i que consisteix a trobar exemples que mostren minorització i, també, exemples que mostren la no-minorització. En els processos de canvi sociolingüístic hi ha graus de minorització en la mesura que hi ha intervencions en la realitat de signe contrari (afavoridores i desafavoridores de l'augment funcional de la llengua de referència)
ACTIVITAT: Justifica si el que expressa aquesta notícia manifesta minoritzacíó o no-minorització
ACTIVITAT: Tria un poema de Joan Margarit i justifica l'elecció.
ACTIVITAT: Escriu un exordi de Joan Margarit i publica-ho al wiki.
ACTIVITAT: Justifica si el que expressa aquesta notícia manifesta minoritzacíó o no-minorització
ACTIVITAT: Tria un poema de Joan Margarit i justifica l'elecció.
ACTIVITAT: Escriu un exordi de Joan Margarit i publica-ho al wiki.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)